Judit i Àfrica

19 de juny – 19 de juliol

Seguim amb les classes.

Salamata torna a venir i Madine també. Stella està millorant molt. Daouda segueix plorant.

Fem cartells per anunciar que hi haurà una doctora i dos infermers fent visites gratuïtes a l’associació tant per membres com per no membres. Posem cartells a diferents llocs del barri (al mercat, a l’Hippodrome i al videoclub) perquè ho vegi com més gent millor.

També organitzem una visita a Yalgado, un dels principals hospitals de Ouaga, perquè els voluntaris coneguin com funciona el sistema sanitari d’aquí.

El primer dia de visites és una mica caòtic, però després ens organitzem millor i va com una seda. Isabel, Elena i Javier no parlen gens de francès, així que durant les 2 setmanes de visites deixo de fer classes i estimulació amb els nens i estic a les consultes per fer d’intèrpret.

Ve molta gent a visitar-se (més de 350 persones). Alguns tenen “cuento” i l’únic que volen és que els donem paracetamol, però hi ha un número important de gent que sí que ve amb motiu i es pot beneficiar de la visita.

A partir de les consultes mèdiques coneixem dos nens discapacitats (un que ja és membre de l’associació i un que se’n farà) amb qui caldrà treballar a partir d’ara. Issouf Sawadogo i Assana Kompaoré. També ens fem càrrec de Aminata Ouedraogo, de 22 anys, que pateix una paràlisi des del dia 10 de juliol. La portem a CNAOBE, centre sanitari especialitzat en discapacitats i ens deriven al neuròleg a l’hospital Protestant.

Tenim una nena nova, Ida Zabre, que ve a veure la fisioterapeuta per una atrofia muscular al braç dret causada per una vena mal posada: La fisio diu que cal fer una intervenció per alliberar els tendons i que després podrà fer reeducació. La portem també a CNAOBE i ens envien a Protestant per fer radiografia i intervenció.

També ens involucrem en el cas de Djamila Kouraogo, nena de 6 mesos que ve a la consulta perquè aquesta setmana li ha sortit un bulto al coll. La doctora considera que cal anar de seguida a l’hospital perquè el bulto li podria obstruir la via aèria. La mare no té mitjans per pagar la consulta, així que donada la gravetat del cas, decidim portar-la nosaltres. Paguem les proves, la intervenció i el tractament posterior. Tot plegat puja aproximadament 60€.

Els 3 voluntaris que han vingut han portat 200 preservatius. Els proposem que, en lloc de distribuir-los i prou, organitzem una xerrada sobre prevenció de la SIDA i altres malalties de transmissió sexual per conscienciar una mica més la població. Visitem el Centre d’atenció per la SIDA que hi ha al nostre barri per informar-nos i ens cedeixen material visual per a la xerrada.

A la xerrada assisteixen unes 50 persones, majoritàriament homes d’entre 20 i 40 anys. La xerrada consta d’una part teòrica, una representació teatral d’un cas típic i una representació amb música tradicional. Els assistents participen activament i coneixen la majoria de malalties de transmissió sexual.

Amb la visita dels metges, hi ha hagut els casos de 3 pacients que han vingut regularment per fer-se cures. Es tracta de Saidou Ouédraogo, amb elefantiasis a la cama esquerra, una noia amb una mossegada de serp a la cama dreta (de de fa 20 anys) i una noia amb cremades als dos peus i infeccions en dues ferides a l’anus. Els infermers m’ensenyen abans de marxar com fer les cures i segueixo fent-les jo perquè les ferides no tornin a empitjorar. Per fer-ho, comprem material (gases, esparadrap, benes i guants) i em poso en contacte amb una farmàcia de Catalunya que ens proveirà amb material gratuït que portarà el proper voluntari, que arriba el 27 de juliol.

Ida Ouédraogo necessita unes ulleres que intentarem que porti també un voluntari quan vingui d’Espanya, perquè surten molt més bé de preu.

Repartim roba entre els nens de l’associació.

Hem pensat diferents activitats per fer/engegar durant el mes d’agost, ja que serem 5 voluntaris. Entre elles:

  • Classes d’informàtica pels nens sords i per adults (els doctors han portat un ordinador vell que deixaran aquí, i volem mirar d’aconseguir-ne un parell més)

  • Tallers per als nens del barri (gestionats pels membres de l’associació)

  • Organitzar un mini-concert

  • Xerrades d’higiene i educació sexual

A més llarg termini m’agradaria poder organitzar també un taller d’alfabetització.

Pel que fa al tema del local, hem buscat i remenat. Hem trobat un local al sector 10 (a l’altra banda del Goudron del darrere l’Hippodrome) que podria servir i ens el deixarien llogat molt bé de preu. També hi ha un terreny al nostre mateix carrer que es podria mirar. Ousseni està pendent de rebre informació sobre un terreny edificable.

Aprofitant que hem parat l’estimulació amb els nens durant 2 setmanes, refem els horaris per poder donar una millor atenció a cada nen. També ens posem en contacte amb els nens que no estan venint per insistir en la importància de què assisteixin a les sessions regularment. Sembla que a partir d’ara vindran més sovint. Comptem amb Stella, Alassane, Daouda, Sosso, Issouf, Assana, Idae, Armand, Ibra, Serge i Saïble. També afegim més hores per a Salamata i Madina, que ara vindran 2 i 3 cops per setmana respectivament.

Volem aprofitar que a l’agost som més voluntaris per fer altres feines:

  • Repartir roba a Ramkieta i Zongo (sector 18), perquè a l’associació i al barri ja n’hem repartit molta i volem arribar com a més gent necessitada millor.

  • Visitar una escola per a nens discapacitats i l’associació d’una artista local amb qui potser podem muntar alguna cosa conjunta.

  • Visitar i informar-nos sobre la iniciativa que el govern està impulsant per mantenir Ouagadougou neta.

  • Refer el web de l’associació perquè tingui cara i ulls.

  • Passar les fitxes noves dels membres que hem conegut durant les visites.

  • Seguir fent visites als membres que encara no hem visitat.

Em plantejo la possibilitat d’invertir alguns diners per muntar una cantina per fer menjar a l’associació. Hi ha gent que vol venir a fer formació però que no pot fer-ho perquè no té diners i necessita anar al centre cada dia a demanar per poder menjar. La idea és formar una persona de l’associació perquè preparia el dinar diàriament. Aquesta persona podria vendre el menjar davant l’associació (com es fa aquí) per treure’n un benefici. Els membres de l’associació que vinguessin a formar-se tindrien un plat gratuït (pagat per A Jud-àfrica). Amb això pretenem incentivar els discapacitats a formar-se i a trobar una manera de guanyar-se la vida que no sigui demanant al carrer.

Posted in Memòries by judit on July 20th, 2011 at 14:11.

Add a comment

No Replies

Feel free to leave a reply using the form below!


Leave a Reply