2 dies que semblen 2 mesos
Fa nomes dos dies que vaig marxar pero tinc la sensacio de tenir moltes coses a explicar-vos!
El primer dia va anar be, tot i que moltes coses no van sortir tal com jo hauria volgut: les nenes no eren a casa i no les vaig poder veure, l’Abdul una mica ressentit perque durant aquests mesos no l’he sabut cuidar prou, dues hores de donar tombs sota un sol imponent per un barri desconegut sense aconseguir trobar-nos amb Malik… una aventura vaja. Pero be, avui ha estat un dia mes amable i poc a poc vaig recuperant la meva Africa :)
A l’escola tot va molt be. Avui el Malik i jo hem comensat a treballar i a organitzar-nos per poder fer tot el que vull fer abans de tornar a marxar. Semblava q fos poc, pero ara no se si tindre nous dies. Tambe hem anat a veure un local nou on si tot va be ens traslladarem en els propers mesos. Es mes gran i esta mes ben situat. Ja fa uns mesos que l’escola se’ns comensa a quedar petita!
Dema toca anar a “correus” i al banc (que pot sonar senzill, pero estic segura que em prendra tot el mati i potser part de la tarda) i divendres al ministeri d’economia i finances.
Avui m’han donat 2 males noticies que m’han fet posar una mica trista. Els que m’heu seguit des del principi us recordareu potser de Safietu, la dona amb la picadura de serp a qui vam estar curant l’estiu passat q partir de la visita dels doctors, i de Saidou, l’home que tenia elefantiasis a la cama. Els dos han mort durant els mesos que he estat a Catalunya. Em pregunto com hauria anat tot si finalment hagues decidit fer-hi alguna cosa mes, especialment per la Safi, per qui durant dies i nits em va rondar pel cap engegar una campanya per recollir diners per pagar-li l’amputacio de la cama. Pero ara ja no serveix de res donar-hi voltes, mes val concentrar-nos en el que si que hem pogut fer, que no en allo que no hem fet.
Tothom m’ha donat records per “les gens de l’Espagne”, en especial per la maman nassara, pel Lluc i per l’Anna (cosineta, avui li he ensenyat el video a Malik i li ha encantat, el teu projecte li ha semblat molt bona idea!). Aixi que aixo, records per tots i una abrasada nadalenca ben calida :) Fins aviat!
Familia Besora, m’haureu de perdonar. Volia trucar a l’hora de dinar per desitjar-vos un bon sant esteve, pero aqui es tan poc nadal i ha estat un dia tan “normal” que me n’he oblidat completament. Suposo que heu quedat ben tips de canelons i turrons! :)
MOLTA FORÇA JUDITH!!!!
Tranquila carinyo, aquí tot esta be, es clar al dinar tothom a preguntat per tu, però els hem explicat que vas trucar ahir al vespre i que estas be. Havies de veure al Lluc fent cagar al Tio i ell a taula tot el dinar amb el Guillem, el David i el Pau com un si ja fos gran, i a la Jana donant-li el berenar al Lluc !!
Ja sé que son pocs dies i que estas fent una molt bona feina, però he de dir que t’hem trobat a faltar (i no es cap retret, eh)
Ja saps, no em cansaré mai de dir-t’ho cuidet molt !!
Un peto, i … doncs això ;)
Holaaa wapissima, ja ens va dir la maman nassara que el viatge va ser llarg,però que estàs molt bé.
Diumenge,quan dinem a casa,l’Anna explicarà millor que la Mireia i jo,com et van les coses i els ensenyarem el blog on hi ha els numeros i el projecte. Hem pensat amb la Mireia que serà millor fer-ho aquí que a la Xamora perquè tenim internert i podem ensenyar-los,sobretot als que no saben com entrar al blog,jiji,ja m’entens.
Així,si ho diu l’Anna com explicant també el seu treball,ningú pot pensar que estem escombrant cap a casa, Què et sembla??
Cuida’t i molt i cuida’ls molt i pensa que sí que vas fer alguna cosa per aquests dos nois que ja no hi són. Et van conèixer i segur que només amb això ja es van sentir mooolt bé.
Una abraçada petitona :-)