Judit i Àfrica

Un regal de nadal…

Com sabeu, el Malik és el pilar base del projecte a Burkina Faso. Aquesta és la seva història, una història més que merescuda que tinc ganes de compartir amb vosaltres.

El Malik ve d’un poble a uns 70km de Ouagadougou. Va ser allà on fa 6 anys va conèixer la Céline, la seva dona. Es van casar per amor, però amb moltes dificultats: la família de la Céline no acceptava el Malik per desavinences entre les famílies i perquè el Malik no tenia res per oferir a la Céline: ni casa, ni feina, ni bestiar, ni res de res. A més, a causa de la discapacitat del Malik (li falta una cama) no creien que mai pogués arribar enlloc. A causa d’això, el Malik no podia veure gaire sovint la seva dona, i dels seus dos fills, el Kader, de 5 anys, i el Mohamed, de 3, només coneixia el gran.

El nostre heroi no s’ha donat mai per vençut. Des de fa anys viu a Ouagadougou, a casa d’un amic que el deixa dormir en una estora, per intentar aconseguir uns ingressos que li permetin mantenir la seva dona i els seus fills. No, no ho ha tingut fàcil. Professor de professió, el Malik va fer oposicions per entrar com a mestre en una escola pública i va aprovar. Però a causa de la seva discapacitat, el van deixar fora de la llista perquè van considerar que una persona sense una cama no pot estar al càrrec de 100 nens en una classe. El Malik, però, no va tirar la tovallola. Va trobar feina en una ràdio local i treballava 70 hores setmanals a canvi d’un plat a taula i de 10.000F al mes (18€). Això, però, no li permetia encara fer front a un lloguer i no diguem ja al manteniment d’una família.

Vaig conèixer el Malik l’abril del 2011. Ell és membre de Reveillez-vous bons citoyens, l’associació de discapacitats on vaig treballar els primers mesos de la meva estada a Ouaga i, encara que venia molt poc, em va caure bé des del primer dia. Quan vaig saber que era professor li vaig demanar que em fes classes de mooré. Vam haver de quadrar molt bé els horaris perquè ell pogués venir de la feina, però de seguida vam començar.

A les classes, em va encantar la seva empenta, la seva energia i la seva manera d’explicar, així que uns mesos després li vaig proposar que pel mateix preu, enlloc de fer-me classes a mi sola, fes classes per a tots els membres de l’associació que volguessin aprendre a llegir i escriure en mooré. Des d’aquell dia, jo seia al final de la classe escrivint paraules impossibles que després el Malik em traduïa perquè jo també pogués seguir aprenent. Les coses van anar bé i de seguida vam afegir classes d’alfabetització en francès. El febrer del 2012 vam obrir el centre de formació on estem ara. El Malik va deixar la feina a la ràdio i es va posar al capdavant del projecte, treballant unes 8 hores al dia, 6 dies a la setmana, per un sou digne de 70.000€ (105€), el que seria a Burkina un sou de mileurista.

Poc després d’obrir el centre, el Malik em va comentar que un amic venia un terreny a Ouaga, i que li deixava per molt bon preu. Volia comprar-lo per fer-s’hi una casa, però no tenia prous diners per fer-ho. El vam anar a veure tots dos i li vaig oferir d’avançar-li diners del seu sou perquè el pogués comprar. Ara, 9 mesos després, el Malik ha acabat de construir-hi la seva nova casa. Ha pogut tornar al seu poble i demanar a Céline i els seus fills que vagin a viure amb ells a la ciutat. La família d’ella, veient que Malik té una feina fixa i estable, ho ha acceptat encantada.

.

A l’esquerra: La nova casa del Malik. A la dreta: la Céline (dreta) amb una companya seva (esquerra)

Des del setembre, el Malik viu, doncs, després de molts anys de lluita, amb la seva dona i els seus fills a Ouagadougou, a casa seva, i pot oferir-los cada dia un plat a taula.

No, no podem canviar el món (de moment), però podem ajudar a molts més Maliks! Només per històries com aquesta, tot l’esforç dels darrers dos anys ja ha valgut la pena.

Entre tots ho hem fet possible. Mil gràcies de part meva, del Malik, la Céline i el Kader, i molt especialment del Mohamed, el petit de la família, que finalment ha pogut conèixer el seu pare!

A la dreta: el Mohamed (esquerra) i el Kader (dreta)

.

febrer-març 2012

El 13 de febrer vam obrir el nou local, el nou Centre de Formació on a partir d’ara oferim cursos d’alfabetització i d’iniciació a la informàtica (de moment).

A dia d’avui tenim 60 alumnes:

• 20 alumnes d’informàtica, que segueixen un curs de 3 hores setmanals que està programat per tres mesos.

• 30 alumnes d’alfabetització en francès. Estan dividits en 3 grups de 10 persones: un de més avançat (els que van començar al setembre) i dos que comencen ara. Cada grup té 6 hores lectives a la setmana.

• 10 alumnes d’alfabetització en mooré. Els alumnes segueixen el curs també 6 hores a la setmana.

A més, el cap de setmana del 10 i 11 de març vam oferir un curs de formació per a 10 persones sobre administració i gestió d’associacions. Hi vam participar 10 persones (entre elles Malik i jo), que representaven 5 associacions diferents. L’objectiu de la formació era conèixer el funcionament a nivell legal i logístic d’una associació a Burkina Faso. Va resultar ser una jornada molt productiva i tots els participants van valorar positivament la formació.

Durant les properes setmanes esperem poder oferir més jornades formatives (la propera, sobre els drets de les persones discapacitades) i acabar de lligar-ho tot perquè segueixi rodant el dia que jo no hi sigui.

L’obertura del centre ha suposat unes despeses de 2169,73€, dels quals 894,81€ han estat diners invertits i es valora tot el material donat en 1275,30€.

El centre té un cost de manteniment previst en uns 3661,59€ l’any. Això inclou:

- lloguer, llum, aigua i telèfon

- sous:

• del professor que imparteix les classes

• d’una secretària 3 dies a la setmana, que portarà els comptes i els papers del centre mentre jo no hi sigui

• d’un vigilant nocturn (tenim moltes coses de valor i a la nit mai hi ha ningú: som un caramel pels lladres)

• d’una dona de fer feines (els alumnes escombren i freguen cada dia al acabar les classes, però contracto una dona que vindrà un cop a la setmana per fer els vidres, labavos, prestatgeries etc).

També he estat treballant en el tema papers per poder declarar els cursos a Burkina i que al acabar els alumnes puguin obtenir un certificat oficial. A més, així Malik podrà treballar amb contracte, amb tots els beneficis que això suposa. A Jud-àfrica ja està registrada com a associació a Catalunya i estic en tràmits per registrar-me també a Burkina Faso.

Podeu veure qui es beneficia del projecte a l’apartat alumnes i imatges del nou centre a l’apartat Fotos ;)

Y si me caigo… me vuelvo a levantar!

Nits de cabories, pensant fins on vull que arribi tot aixo, fins a quin punt ha d’arribar el meu compromis, sense ser capaç de decidir cap a on guiar els meus propers passos. I vet aqui que obres la porta l’endema al mati i et trobes la resposta que buscaves davant els ulls. A vegades, el mon es intelligent.

D’entrebancs sempre se’n presenten. Podem caure al terra i plorar. Podem caure al terra i llençar la tovallola perque tot es massa dificil. O podem caure al terra, aixecar-nos, mirar que es el que ens ha fet caure, i continuar caminant. A vegades un entrebanc es una oportunitat, i cal saber-la veure i saber-la aprofitar.

Avui us escric des de l’optimisme, des de l’emocio i des del somriure. Us explico perque.

En els darrers mesos he tingut algunes enganxades amb la ONG catalana amb qui vaig arribar a Burkina. Com sabreu, aquesta ONG te un conveni de collaboracio amb Reveillez-vous Bons Citoyens i es aixi com jo vaig arribar a treballar a l’associacio de discapacitats. Es a les installacions d’aquesta entitat local on jo he estat donant classes aquests darrers mesos, i per aixo, sempre els estare agraida.

A dia d’avui, pero, em trobo que aquestes enganxades amb la ONG catalana van a mes, i aixo, finalment, perjudica tant el meu projecte com l’associacio de discapacitats on treballo, cosa que em sembla inacceptable. No tinc ganes de guerres i disputes i, tot i que la ONG catalana no te dret a dir-me si puc treballar amb Reveillez-vous o no (jo puc ser simplement una segona entitat amb qui l’associacio te un conveni de cooperacio), mentre hi treballi soc susceptible de caure en batalles que no vull lluitar amb la ONG catalana. Per aixo, he decidit fer un pas mes i donar una forma mes concreta a aquest projecte. M’emancipo! :)

He llogat un local, al mateix barri on estic i a prop de l’associacio. Es aqui on a partir d’ara donarem les classes tan d’alfabetitzacio com d’informatica. A mes, el nou local ens permet augmentar el nombre de persones que es beneficia del projecte: fins ara disposavem nomes d’una sala i haviem de mirar d’encabir-hi totes les classes. Ara disposarem d’una sala gran, una aula d’informatica i una oficina. L’obertura del nou local es tambe interessant perque vol dir que no estem limitats a un collectiu de persones concret (en aquest cas, els discapacitats) sino que podem treballar amb tothom que tingui ganes d’aprendre.

Tot plegat suposa una bona inversio, pero amb la seguretat que tenim ara de que els cursos funcionen i sabent que tinc persones de confiança al costat que em serveixen de pilars per aixecar un projecte solid. Segurament, aquesta nova infraestructura suposara tambe canvis a nivell legal: m’haure de constituir com a associacio i tramitar papers i aquestes coses burocratiques que no agraden a ningu, pero no us preocupeu, la manera de treballar seguira sent exactament la mateixa.

I be, em sembla que resumidament, aixo es el que us volia explicar avui. Que comença una segona etapa, que jo renovo el compromis que tinc amb vosaltres i amb Burkina i que cada dia podem ajudar a mes gent!

Gracies per haver-me llençat entre tots cap a aquesta aventura unica!

Aixo nomes es el principi. A la feina! :)

3 de desembre

Fa dues setmanes que sóc a Catalunya i gairebé 3 que no poso els peus a l’associació. M’estic recuperant bé i estic convençuda que el gener podré tornar cap a Ouaga.

Òbviament, els cursos d’anglès, espanyol i informàtica han quedat en suspens, però l’alfabetització en francès i en mooré continua. Des que he tornat he parlat amb Malik i Nadine diverses vegades. Em feia por que la cantina tornés a anar malament al perdre “l’atractiu” d’una blanca que ven menjar, però Nadine em diu que els clients fixos que ja havíem guanyat segueixen venint cada dia i que de moment la cosa rutlla bé.

Malik m’envia per mail els llistats d’assistència als cursos. Els alumnes segueixen assistint fidelment i hi ha 3 alumnes nous que encara no he tingut el gust de conèixer (2 al curs de francès i 1 al curs de mooré).

Ara que em començo a trobar a millor vull aprofitar que estic a Catalunya per posar al dia el web, el blog i per intentar recaptar més diners per poder seguir amb els cursos d’alfabetització l’any que ve. La feina mai s’acaba. Però és un plaer.

19 d’octubre – 19 de novembre

La cantina comença a trontollar. La baixada d’assistència al curs de mooré s’ha notat i Nadine em diu que no li surten els comptes. M’assec amb ella i posem sobre paper despeses i guanys per veure què falla. Decidim deixar passar una setmana per veure si la cosa millora.

Malik ha fet molt bona feina buscant nous alumnes i els cursos tornen a funcionar bé. De tota manera Nadine segueix descontenta. Diu que la gent no compra i ho atribueix al fet que és discapacitada. Em diu que vol tancar la cantina. Decideixo que no ens podem rendir al primer entrebanc, així que m’implico al 100% amb la cantina per veure què està passant. Vaig al mercat amb Nadine, l’ajudo cada dia a preparar el dinar i surto a vendre jo. Tinc més feina que mai i per arribar a tot em veig obligada a reduir el nombre d’hores dels cursos d’anglès, espanyol i informàtica.

Una setmana després de sortir jo a vendre el menjar s’ha girat la truita. Una blanca venent menjar no es veu cada dia i de seguida córrer la veu. Demano a Saidou, el fuster, que construeixi un petit “angar” per tenir ombra, i així la gent que ve a comprar pot menjar allà mateix sense evaporar-se sota el sol africà. La cantina comença a funcionar molt bé, a més, les classes d’alfabetització estan plenes cada dia, els alumnes nous s’ho prenen molt seriosament i sembla que tot comença a rutllar.

També demano a Saidou que revisi tot el mobiliari de l’associació i repari totes les taules i cadires que ballen o estan trencades.

Proposo a l’associació d’iniciar un sistema de micro-crèdits. Molts membres de l’associació que treballen es troben amb el mateix problema: tenen les butxaques buides, amb la qual cosa no poden comprar material (ja sigui fusta, teles…) i per tant només poden treballar per encàrrec i cobrant per avançat. Faig una prova pilot amb Saidou: li deixo 20000F i li demano que fabriqui tants tamborets com pugui amb aquests diners. En surten una dotzena i els exposem al carrer, al costat de la parada de vendre el menjar. En dos dies es venen tots els tamborets, Saidou em pot tornar els diners i en treu un bon benefici.

Decideixo destinar doncs 40000F a micro-crèdits i acordem que han de tornar un 10% més del que agafin. Edito un formulari de sol·licitud on s’ha d’especificar a què es volen destinar els diners, com els pensen tornar, i fixem un termini per tornar-los. Com que no hi ha gaires diners fem una “llista d’espera” seguint l’ordre en el que entren les sol·licituds. Tots els membres de l’associació tenen dret a demanar-ne, però tots els projectes que es presenten han de passar per la meva supervisió i sóc jo qui decideix si el projecte em sembla que funcionarà bé i si podran ser solvents. Els propers mesos anirem veien si la cosa funciona.

El dia 15 de novembre caic malalta i em veig obligada a tornar a Catalunya per tractar-me. Abans de marxar parlo amb Nadine i Malik i els demano que continuïn amb els cursos d’alfabetització i amb la cantina. Em comprometo a fer-los arribar els diners a final de mes.

19 de setembre – 19 d’octubre

El 26 de setembre marxa el Gerard i s’emporta bosses, motxilles, bufandes etc que han fet Rosalie i Nadine per vendre-ho a Espanya.

El 15 d’octubre arriba Virginia, que es quedarà un mes i mig. S’estarà amb els nens, que ara vindran cada dia de 9 a 11.

Madina comença a l’escola i per tant canviem els horaris perquè vingui a caminar amb els aparells.Els nens sords també comencen l’escola i a partir d’ara vindran només els dissabtes al matí.

Vaig a parlar amb la directora de CEFISE per intentar que no ens cobrin el menjador dels nens sords. No ho aconseguim, però si que aconseguim una rebaixa dels 3000F/mes que costa a 2000F/mes

El director de l’escola de Madina em proposa engegar un petit projecte per implantar classes d’anglès a la maternelle (la guarderia, podriem dir). Estic valorant la possibilitat de fer-ho, hem començat a preparar un programa, però encara no li he confirmat que ho farem perquè no sé si tindré prou hores per tirar-ho endavant

El 8 d’octubre fem reunió de Bureau. Tractem els temes següents:

• Presentem els nous carnets de membre de l’associació que hem dissenyat. S’hi hauran de fer modificacions i després buscarem la manera més econòmica de imprimir-los.

• Demanem a Ousseni, el secretari general, un esbós de program d’activitats de l’associació per l’any que ve. El programa es presentarà i discutirà a la propera reunió, convocada pel 29 d’octubre.

• Els membres de l’associació proposen fer una “setmana comercial” per a vendre productes confeccionats per ells mateixos. D’aquesta manera, es podrien aconseguir fons per a l’associació a partir directament de la seva pròpia feina.

Portem el material mèdic a l’hospital Yalgado. Parlem amb la direcció de l’hospital i amb el cap de la farmàcia. Acordem que el material i els medicaments donats es destinaran només al indigents sense recursos que normalment es posen a l’entrada de l’hospital amb la recepta per demanar diners per comprar els medicaments. Yalgado ens ofereix la possibilitat de posar-nos en contacte amb ells si tornen a venir voluntaris del sector sanitari perquè potser ens poden deixar temporalment material (aparells per prendre la tensió, i similars) perquè els metges que realitzen les consultes gratuïtes disposin de més mitjans.

Ens reunim amb la representant de Liliane Fonds, organització que estudia casos particulars que necessiten de finançament (escolarització de nens, assistència mèdica de malalts, etc) i entreguem dossiers de 10 nens per veure si podem aconseguir que es facin càrrec d’algun d’ells.

Continuem amb els cursos. L’anglès i l’espanyol funcionen bé, com sempre. L’assistència al curs de mooré comença a baixar. Parlo amb Malik, el professor per buscar-hi una solució. Malik s’implica i dóna veus per buscar més alumnes que realment tinguin ganes d’aprendre.

El curs d’informàtica és un èxit rotund. Em plantejo la possibilitat d’engegar el curs una segona vegada el gener perquè hi ha un gran nombre de gent interessada que s’ha quedat sense plaça per falta d’ordinadors i d’hores.

19 d’agost – 19 de setembre

Maite i Mikel marxen el dia 30. Mikel s’ha dedicat a ajudar a Saidou amb la fusteria. Maite, que ha estudiat educació especial, ha estat treballant amb els nens. Amb Salamata només hi ha pogut treballar un dia perquè ha deixat de venir a causa d’una malaltia a la família. A dia d’avui encara no ha tornat.

El dia 3 arriba Jesús, periodista que es quedarà 2 setmanes. Dóna les classes d’espanyol i treballa amb els nens. Porta material d’escola que repartim a l’escola de Madina com a agraïment per la rebaixa en el preu. Farà un reportatge al seu diari sobre l’associació que sortirà el mes d’octubre.

El Gerard treballa cada dia amb els nens sords. S’ofereix prendre material produït a l’associació per vendre’l a Espanya i guanyar més diners per finançar activitats a l’associació. Finalment s’enduu bufandes, posa-gots, bosses i bolsos.

Per l’escolarització de Madina s’havien rebut de CCONG 98000F. Aquests s’han gastat de la següent manera:

• 35000 Escolarització

• 45000 Cadira de rodes (sense la qual no l’agafen a l’escola)

• 6000 Sortides escola

• La resta es guarda per l’uniforme i qualsevol despesa que pugui sortir més endavant.

Seguim amb els cursos d’anglès, d’espanyol. Comencem les classes d’informàtica que consta de 4 grups diferents:

• Dimarts i divendres de 9h a 10h

• Dimarts i divendres de 10h a 11h

• Dimarts i divendres d’11 a 12h

• Dilluns i dimecres de 14h a 15h

Es posa en marxa la cantina. Les 2 primeres setmanes costa que es vengui el menjar, però a partir de la tercera sembla que la cosa comença a arrencar millor.

Comencen els cursos d’alfabetització en mooré i en francès. L’horari és el següent:

• Mooré: dilluns, dimecres i dijous d’11h a 12h

• Francès: dilluns, dimecres i dijous de 13h a 14h

Els assistents als cursos mengen a la cantina a càrrec d’A Jud-àfrica. Es tracta de 10 alumnes al curs de mooré i 8 al curs de francès. Seguim fent-ne propaganda per mirar d’augmentar el número de persones que es beneficien de les classes.

Hem anat a l’escola CEFISE, l’escola dels nens sords per matricular-los. Intentarem negociar amb la directora perquè els donin el menjar gratuïtament (d’escola per sords només n’hi ha una i queda lluny, amb la qual cosa és impossible anar a dinar a casa i tornar).

Seguim amb el cens dels membres de l’associació. Pensem proposar a l’associació que hi hagi un representant de cada sector a les reunions de Bureau, perquè sinó hi ha membres que viuen lluny a qui no els arriba la informació.

Convoquem una reunió de Bureau pel dia 17 de setembre. Els temes que es tracten són:

• 1. Local per a l’associació

• 2. Escolarització de Madina i dels nens sords

• 3. Carnets de membre de l’associació

• 4. Assistència de Rakietou i Asseta, dues nenes sordes a qui se’ls ha dit que deixin de venir a l’associació sense consultar-nos-ho.

• 5. Informació i comunicació dins l’associació.

• 6. Funcionament dels cursos nous: informàtica, mooré i francès

• 7. Repartiment de material mèdic

• 8. Material per prendre per vendre a Espanya

• 9. Llistat de nens que venen amb la fisioterapeuta, que augmenta cada dia

A part de les activitats que duem a terme a l’associació, redactem diferents documents per buscar finançament a diferents institucions d’Espanya i Burkina Faso.

19 de juliol – 19 d’agost

Seguim amb els cursos d’anglès i espanyol. El nombre d’alumnes ha pujat.

Preparem els ordinadors que hem aconseguit per a poder-los utilitzar a l’associació (windows en francès, antivirus, etc).

El dia 27 arriba un nou voluntari, el Gerard. Com que ara els nens sords no van a l’escola, li proposo organitzar activitats per fer amb ells cada matí (escriure, càlcul, dibuixar, etc).

Visitem l’hospital Paul VI i coneixem l’ortopedista Françoise Kompaoré, que visita els nens de l’associació regularment. Reparem els aparells per caminar de Madina perquè tenen algunes betes trencades.

També visitem l’escola on anirà a partir del setembre Madina (a càrrec de CCONG). Parlem amb el director per demanar que l’acceptin (Madina no camina i de moment no es pot desplaçar de manera independent). Aconseguim negociar el preu, que ens rebaixen de 45000F a 35000F, però ens demanen que li aconseguim una cadira de rodes perquè guanyi independència.

El dia 6 d’agost arriben Maite i Mikel. Maite ha estudiat educació especial i treballa amb els nens. Mikel ajuda a Seidou al taller de fusteria.

Demano a Malik que em faci classes de mooré.

Convoquem reunió de Bureau, que té lloc el dia 13 d’agost. Els temes que tractem a la reunió són els següents:

• Classes d’informàtica per adults: horaris i número de participants

• Classes d’informàtica per a nens sords

• Tallers diversos per a nens sords

• Material hospitalari portat des d’Espanya: entreguem a l’associació inventari de tot el que tenim perquè decideixin on ho volen portar.

• Farmaciola de l’associació: donem una farmaciola amb termòmetre, paracetamol, ibuprofeno i antibiòtics per tenir a l’associació. La deixem tancada amb candau per poder controlar el que prenen.

• Proposem la creació d’una cantina i després de molt de debat es decideix que és una bona idea. Se’n farà càrrec Nadine Ouédraogo. Li deman un llistat de tot el que es necessitarà per posar-la en marxa.

• Com que m’encanta la manera d’ensenyar de Malik i ara que em fa classes a mi sé que sap ensenyar i que sap del que parla proposo a l’associació començar un curs d’alfabetització en mooré i curs un d’alfabetització en francès: els engegarem de cara a setembre i Malik en serà el professor. Els participants podran dinar gratuïtament a l’associació.

• Insistim en la importància de buscar un local on poder traslladar-se. Els presentem dues opcions que hem trobat perquè les valorin: un terreny per edificar i un terreny ja edificat. Els membres del Bureau veuen la importància de trobar un lloc abans que ens facin fora definitivament del local on estem ara i es comprometen a buscar activament.

• Proposem la possibilitat de comercialitzar a Espanya productes fets a l’associació (roba, bosses, moneders, figures de fusta, etc). Els voluntaris que van venint podrien fer de mediadors i portar-los cap allà a la tornada.

• Els membres del Bureau ens demanen suport per redissenyar el carnet de membre i poder-ne fer de nous per a tots els membres que no en tenen.

• Parlem de la possibilitat de refer el web de l’associació per donar-li més sortida a Europa, però amb els mitjans d’aquí serà difícil fe-ho: hi ha cybers amb Internet, però la connexió és extremadament lenta (quan funciona).

• Decidim fer una reunió amb els pares dels nens sords per demanar-los que s’impliquin en la seva educació. Com que l’associació els paga l’escolarització, alguns pares se n’han desentès. Es decideix que l’associació només seguirà pagant l’escola dels nens si els pares s’hi involucren en la mesura del possible.

Pel que fa a les cures:

• Deixem de treballar amb Saidou per la seva falta d’implicació (a vegades no ve a fer-se les cures, i quan ve, ve sense dutxar-se, amb la qual cosa les cures que li fem resulten només en una pèrdua de material). Li oferim seguir si ell hi posa de la seva part.

• Deixem de tractar també la mossegada de serp ja que està empitjorant i jo no sóc infermera. Em demana de mirar la possibilitat d’ajudar-la a amputar la cama, ja que fa 20 anys que conviu amb la ferida i cap dels tractaments que ha provat han aconseguit curar-li.

• Seguim amb la noia de les cremades i les infeccions al cul, que segueixen millorant.

Referent al funcionament de la cantina:

• Nadine i Rosalie s’encarreguen de comprar el material necessari per engegar-la. Calculem que tot plegat pujarà uns 150.000F.

• Els menjars dels alumnes del curs de mooré i de francès es pagaran a Nadine a 200F/plat.

19 de juny – 19 de juliol

Seguim amb les classes.

Salamata torna a venir i Madine també. Stella està millorant molt. Daouda segueix plorant.

Fem cartells per anunciar que hi haurà una doctora i dos infermers fent visites gratuïtes a l’associació tant per membres com per no membres. Posem cartells a diferents llocs del barri (al mercat, a l’Hippodrome i al videoclub) perquè ho vegi com més gent millor.

També organitzem una visita a Yalgado, un dels principals hospitals de Ouaga, perquè els voluntaris coneguin com funciona el sistema sanitari d’aquí.

El primer dia de visites és una mica caòtic, però després ens organitzem millor i va com una seda. Isabel, Elena i Javier no parlen gens de francès, així que durant les 2 setmanes de visites deixo de fer classes i estimulació amb els nens i estic a les consultes per fer d’intèrpret.

Ve molta gent a visitar-se (més de 350 persones). Alguns tenen “cuento” i l’únic que volen és que els donem paracetamol, però hi ha un número important de gent que sí que ve amb motiu i es pot beneficiar de la visita.

A partir de les consultes mèdiques coneixem dos nens discapacitats (un que ja és membre de l’associació i un que se’n farà) amb qui caldrà treballar a partir d’ara. Issouf Sawadogo i Assana Kompaoré. També ens fem càrrec de Aminata Ouedraogo, de 22 anys, que pateix una paràlisi des del dia 10 de juliol. La portem a CNAOBE, centre sanitari especialitzat en discapacitats i ens deriven al neuròleg a l’hospital Protestant.

Tenim una nena nova, Ida Zabre, que ve a veure la fisioterapeuta per una atrofia muscular al braç dret causada per una vena mal posada: La fisio diu que cal fer una intervenció per alliberar els tendons i que després podrà fer reeducació. La portem també a CNAOBE i ens envien a Protestant per fer radiografia i intervenció.

També ens involucrem en el cas de Djamila Kouraogo, nena de 6 mesos que ve a la consulta perquè aquesta setmana li ha sortit un bulto al coll. La doctora considera que cal anar de seguida a l’hospital perquè el bulto li podria obstruir la via aèria. La mare no té mitjans per pagar la consulta, així que donada la gravetat del cas, decidim portar-la nosaltres. Paguem les proves, la intervenció i el tractament posterior. Tot plegat puja aproximadament 60€.

Els 3 voluntaris que han vingut han portat 200 preservatius. Els proposem que, en lloc de distribuir-los i prou, organitzem una xerrada sobre prevenció de la SIDA i altres malalties de transmissió sexual per conscienciar una mica més la població. Visitem el Centre d’atenció per la SIDA que hi ha al nostre barri per informar-nos i ens cedeixen material visual per a la xerrada.

A la xerrada assisteixen unes 50 persones, majoritàriament homes d’entre 20 i 40 anys. La xerrada consta d’una part teòrica, una representació teatral d’un cas típic i una representació amb música tradicional. Els assistents participen activament i coneixen la majoria de malalties de transmissió sexual.

Amb la visita dels metges, hi ha hagut els casos de 3 pacients que han vingut regularment per fer-se cures. Es tracta de Saidou Ouédraogo, amb elefantiasis a la cama esquerra, una noia amb una mossegada de serp a la cama dreta (de de fa 20 anys) i una noia amb cremades als dos peus i infeccions en dues ferides a l’anus. Els infermers m’ensenyen abans de marxar com fer les cures i segueixo fent-les jo perquè les ferides no tornin a empitjorar. Per fer-ho, comprem material (gases, esparadrap, benes i guants) i em poso en contacte amb una farmàcia de Catalunya que ens proveirà amb material gratuït que portarà el proper voluntari, que arriba el 27 de juliol.

Ida Ouédraogo necessita unes ulleres que intentarem que porti també un voluntari quan vingui d’Espanya, perquè surten molt més bé de preu.

Repartim roba entre els nens de l’associació.

Hem pensat diferents activitats per fer/engegar durant el mes d’agost, ja que serem 5 voluntaris. Entre elles:

• Classes d’informàtica pels nens sords i per adults (els doctors han portat un ordinador vell que deixaran aquí, i volem mirar d’aconseguir-ne un parell més)

• Tallers per als nens del barri (gestionats pels membres de l’associació)

• Organitzar un mini-concert

• Xerrades d’higiene i educació sexual

A més llarg termini m’agradaria poder organitzar també un taller d’alfabetització.

Pel que fa al tema del local, hem buscat i remenat. Hem trobat un local al sector 10 (a l’altra banda del Goudron del darrere l’Hippodrome) que podria servir i ens el deixarien llogat molt bé de preu. També hi ha un terreny al nostre mateix carrer que es podria mirar. Ousseni està pendent de rebre informació sobre un terreny edificable.

Aprofitant que hem parat l’estimulació amb els nens durant 2 setmanes, refem els horaris per poder donar una millor atenció a cada nen. També ens posem en contacte amb els nens que no estan venint per insistir en la importància de què assisteixin a les sessions regularment. Sembla que a partir d’ara vindran més sovint. Comptem amb Stella, Alassane, Daouda, Sosso, Issouf, Assana, Idae, Armand, Ibra, Serge i Saïble. També afegim més hores per a Salamata i Madina, que ara vindran 2 i 3 cops per setmana respectivament.

Volem aprofitar que a l’agost som més voluntaris per fer altres feines:

• Repartir roba a Ramkieta i Zongo (sector 18), perquè a l’associació i al barri ja n’hem repartit molta i volem arribar com a més gent necessitada millor.

• Visitar una escola per a nens discapacitats i l’associació d’una artista local amb qui potser podem muntar alguna cosa conjunta.

• Visitar i informar-nos sobre la iniciativa que el govern està impulsant per mantenir Ouagadougou neta.

• Refer el web de l’associació perquè tingui cara i ulls.

• Passar les fitxes noves dels membres que hem conegut durant les visites.

• Seguir fent visites als membres que encara no hem visitat.

Em plantejo la possibilitat d’invertir alguns diners per muntar una cantina per fer menjar a l’associació. Hi ha gent que vol venir a fer formació però que no pot fer-ho perquè no té diners i necessita anar al centre cada dia a demanar per poder menjar. La idea és formar una persona de l’associació perquè preparia el dinar diàriament. Aquesta persona podria vendre el menjar davant l’associació (com es fa aquí) per treure’n un benefici. Els membres de l’associació que vinguessin a formar-se tindrien un plat gratuït (pagat per A Jud-àfrica). Amb això pretenem incentivar els discapacitats a formar-se i a trobar una manera de guanyar-se la vida que no sigui demanant al carrer.

19 de maig – 19 de juny

Reestructuro horaris i afegeixo un curs d’anglès. Ara en tenim tres grups: analfabets, principiants i avançats. Quan no faig classes faig estimulació amb els nens i ja es comencen a veure resultats (Stella, que no té força per aguantar el cap, ha començat a desenvolupar els músculs de l’esquena a base d’exercicis, i tot i que encara no l’aguanta, és capaç de fer força per fer-lo caure endavant i endarrere).

Els nens venen sovint. Stella i Alssane no falten mai. Ibra també torna a venir cada dia. Daouda bé gairebé cada dia, però plora molt i és difícil treballar-hi. Madina (de 8 anys, que té un problema a les cames i ve per aprendre a caminar amb aparells) i Salamata (17 anys, autista) no han vingut en tot el més. Em poso en contacte amb la mare de Salamata i diu que tornarà a venir a partir de la setmana que ve. De Madine no en sé res.

El dia 23 marxo a Espanya per motius personals i sóc fora fins el dia 7 de juny (aquest viatge NO es paga amb els fons d’A Jud-àfrica).

El dia 6 arriba també la Cristina, una voluntària que s’està 10 dies a l’associació. La primera setmana ve a l’associació i s’està amb els nens. La segona setmana, aprofitant que som més gent, organitzem visites a casa dels membres de l’associació que no venen per conèixer-los, actualitzar el “cens” de l’associació, fer fitxes noves als membres associats durant els darrers 2 anys (que no en tenen) i per demanar-los quin tipus d’activitats els interessaria que féssim a l’associació. Fins ara visitat unes 40 persones. D’aquestes visites en surt:

• Hi ha varies persones malaltes que no saben el que tenen perquè no tenen recursos per anar al metge. Com que a finals de mes arriben 1 metge i 2 infermers voluntaris de CCONG que s’estaran amb nosaltres 2 setmanes, aprofitarem per què els visitin.

• Saidou Ouédraogo pateix elefantasis a la cama esquerra i necessita una intervenció a Benin que no es pot permetre. El desplaçament i la intervenció es calculen en uns 150€.

• Alguns membres no se senten còmodes a l’associació. Diuen que els fa cosa parlar a les assemblees perquè els més joves se n’enriuen d’ells.

• Molts membres sol·liciten formació de costurera (però ja es va organitzar un taller formatiu l’any passat que no va funcionar perquè els assistents van deixar de venir al cap de 2 setmanes)

• També se sol·liciten tallers per fer collarets i tallers de música.

• Alguns membres sol·liciten ajuda econòmica perquè els seus fills puguin ser escolaritzats.

• Els membres de la zona de Yaoghin, al sector 18, encapçalats pel seu delegat, Issa Sawadogo, han deixat de pagar la quota de l’associació. Es queixen que no tenen veu dins de Reveillez-vous, que les decisions les prenen molt poques persones i ells no se’n assabenten. Els demanem que assisteixin a la propera assemblea general per parlar-ho i trobar una solució.

Hem parlat amb Malik Sawadogo, membre de l’associació i professor de mooré per mirar de fer classes d’alfabetització a l’associació.

A l’associació hi tenim 9 nens sords. Intentem visitar l’escola de sords, però no podem arribar-hi perquè hi ha barricades i els carrers estan tallats.

Ousseni té l’informe pel Ministeri de Solidaritat i Acció Social gairebé acabat. Falta només posar-hi fotos, que ja estan fetes.

Fidel proposa criar gallines ponedores a l’associació.

Pel que fa al tema del local, no hi ha novetats.