Els millors regals… no es poden comprar amb diners…
Nada cambia… si nada cambia
Aquest any ha tocat passar el nadal lluny de casa, de la familia i els amics. Aqui amb prou feines es respira nadal, perque no hi ha grans banquets, ni regals pels nens, ni pastorets. Pero tot i aixi, he de dir que ha estat un dels millors nadals de la meva vida, i sens dubte, el millor viatge. Que que m’han regalat?
He rebut amor a cabassos, somriures d’agraiment i passio per la vida. Torno amb les piles recarregades, havent-me retrobat a mi mateixa amb tot el que aixo suposa. Em torno a sentir viva, molt viva, i torno a tenir ganes de lluitar, perque avui veig com l’esforç dels darrers dos anys i mig dona el seu fruit.
Durant l’any que vaig ser a Burkina vaig aprendre moltes, moltes coses que no sabria expressar en paraules. Com si tot allo que hi havia al meu cap de manera abstracte trobes com comunicar-se amb mi. Aqui tenim una cosa que no te preu: el TEMPS, i es aquest el que al final et dona les eines per creixer, entendre’t millor a tu mateixa i entendre millor el mon que veus.
Burkina esta carregada de savies veritats, algunes de boniques i algunes que fan mal. Crec, pero, que el mes important es saber escoltar-les sense por.
Torno i no soc la mateixa persona. O mes ben dit, soc la persona que he estat sempre, simplement que he tornat a aflorar a la superficie. Si, m’he trobat a faltar.
Foto: l’arbre dels desitjos, on blancs, negres i fosforitos vam penjar els nostres desitjos per any nou. La nit de reis els vam cremar, i ara son part de l’aire que respirem. Estic convençuda que, una vegada mes, el mon conspirara perque es facin realitat.