Doncs seguim
Ara fa tot just una setmana que torno a ser en terres catalanes.
Es fa estrany, molt estrany, però ara toca estar aquí i treballar de valent perquè les coses continuïn rodant. No serà fàcil, especialment econòmicament perquè tot i que a nivell personal la meva feina m’aporta moltíssim, a nivell de butxaca és una ruïna. Però ja hi trobarem una solució. Ara és qüestió d’aprofitar que no tinc feina (remunerada) per dedicar el màxim de temps al projecte, a Ouaga i als nostres alumnes. Així que… a la feina!
No paris,no paris,..La solució sempre arriba i el teu cap no para mai de rumiar. Ànims!!!!
Sembla que no hi sigui, però hi sóc! Ara començo a aterrar una mica, com a mínim l’estona que puc.
Ànims, i recorda que… hi sóc!
Un petó!
Fa tot just un mes que vas arribar i ja has fet una feinada, acabo de veure la web !! i m’agada :)