Judit i Àfrica

Classes d’història

“[...] Porque son los mismos. Integrantes todos de una gran familia unida por un ideal común: el dinero. Residentes en una misma casa: las cloacas de planeta. Hombres y mujeres que caminan sobre la superficie de la tierra con la cabeza ergida, concitando admiración y respeto, recibiendo condecoraciones y nombramientos de Doctor honoris causa. Protegidos por las corazas legales que ellos mismos han promulgado a su medida. Próceres, muchos de ellos, que pueblan las páginas de los libros de historia, símbolos de la dignidad del país, de la grandeza humana.”

fragment de El caso Sankara, Antonio Lozano

Aquesta és la història resumida d’aquesta terra, de la meva segona terra.

A finals del segle 19 arriben els francesos i el regne Mossi de Ouagadougou esdevé colonia francesa. França intenta explotar el país com a productor de cotó, però les seves previsions se’n van a l’aigua i decideix acabar amb el país (que no li dóna ingressos) i dividir el territori entre Costa d’Ivori, Mali i Nigeria. Aquesta terra de pols i sorra, sense materies primeres de valor, només interessa a la gran i poderosa França per dues coses: per la mà d’obra gratuïta, amb milions d’homes, dones i nens esclavitzats a Costa d’Ivori per treballar el cacau; i pels seus homes, que recluta per defensar la República Francesa a la Primera Guerra Mundial.

Després de la Segona Guerra Mundial, França comença a tenir problemes per controlar les continues revoltes anti-colonials, així que decideix cedir i retornar les fronteres al país, que passa a anomenar-se Alt Volta. El país passa uns anys d’inestabilitat política fins que el 1984 un alçament du al poder a Thomas Sankara, el Che Guevara de l’Àfrica.

Sankara és un home carismàtic, amb unes idees molt clares i amb un objectiu molt precís: donar a la seva gent una vida digna. És ell qui dóna el nom actual al país: Burkina Faso (terra dels homes íntegres). Sankara critica el neo-colonialisme i posa en pràctica polítiques que no agraden gens a França:

- Redistribueix les terres dels terratinents feudals i l’entrega directament als agricultors aconseguint l’autosuficiència agrària

- Apuja els preus dels productes d’importació per incentivar l’economia local

- Redueix els sous dels funcionaris publics (el seu inclòs) i prohibeix l’ús de chofers del govern i de bitllets d’avió de primera classe

- Es nega a acceptar ajuda exterior perquè creu que qui t’alimenta, et controla

- Promou el no pagament del deute extern dels països africans perquè considera que no es deu res a qui t’ha estat ofegant, oprimint, robant i esclavitzant durant dècades

- Promou l’educació reduint la taxa d’analfabetisme

- Promou la igualtat de la dona, incloent dones en el seu govern i instaurant el dia de la dona, en el qual l’home ha de desenvolupar les tasques tradicionalment atribuïdes a la dona perquè saber com de dur pot arribar a ser fer-se càrrec de tot

Això és el que es troba per internet. Els burkinesos en recorden altres mostres de coherencia:

- Ven la flota de limusines del govern per canviar-les per Renault 5 (el cotxe més barat que es ven a Burkina al moment), que passa a ser el vehicle oficial dels ministres.

- Es nega a instal·lar aire condicionat al seu despatx (en un país on sovint s’arriba als 40º) perquè ho concidera un luxe que cap dels seus conciutadans es pot permetre.

- Sovint surt sol a passejar pels barris perifèrics de Ouaga i pels poblats per parlar amb els ciutadans i saber en què s’està equivocant.

Tot avança fins que el 1987 arriba la traició: Blaise Compaoré, el seu amic i home de confiança ordena el seu assassinat (i el dels membres del seu govern) i es fa amb el poder.

Compaoré torna a vendre el país als interessos de França (per això des d’Europa no se’l veu com un dictador assassí sinó com un bon president demòcratic). A Blaise li interssen els diners i el poder: tràfic, venta dels seus homes per guerres inhumanes a Sierra Leone i Libèria, assassinats (entre ells el del periodista Norbert Zongo, el 1998)… Innumerables atrocitats que queden tapades, com en tants altres països africans, pels governs europeus, que prefereixen un tirà que faci negocis amb ells que una persona íntegra que no els doni cap benefici. Compaoré ha tirat per terra tot el que Sankara havia iniciat i a tornat a enfonsar el seu país a la misèria per complaure els desitjos de l’estat francès.

I aquest segueix sent el president a dia d’avui. President elegit democràticament, diuen ara, perquè ha legitimat el seu poder en dues eleccions que de legítimes no en tenen res.

I aquesta és la trista història no escrita d’aquest país, un país que segueix lluitant dia a dia per omplir la panxa mentre quatre multinacionals s’omplen les butxaques amb la suor dels seus homes íntegres.

Que mal muntat que està el món…

Posted in Blog by judit on March 18th, 2012 at 01:18.

2 comments

Previous Post:   Next Post:

2 Replies

  1. Mireia Mar 20th 2012

    Això no és una classe d’història, és una lliçó de la qual tots n’hauríem d’aprendre!! Per què deu ser tan difícil?? Quin gen hem de fer desaparèixer en l’evolució humana perquè el món sigui com cal??
    Gràcies Judit, una vegada més, per ajudar-nos a obrir els ulls.

  2. Uff… Ens cal aprendre tant a tots plegats!!
    Gràcies per la teva classe Judit, en el món mundial calen persones integres i valentes x mirar de fer quelcom x aconseguir viure amb i des de la dignitat.
    Un gran somriure “arco iris”


Leave a Reply