Em doneu força…
Els dies volen i les coses van prenent forma. A finals de gener vaig estar buscant un bon local per muntar-hi la nostra mini-escola. El 4 de febrer em van donar les claus i des del dia 8 que hi fem classes.
L’escola es molt xula i esta molt ben situada. Tot plegat ha suposat una bona inversio, pero cada dia veig mes clar que ha valgut la pena, i que en el fons, les coses havien d’anar aixi. Ara tenim 5 grups d’informatica, 2 grups d’alfabetitzacio en frances i un en moore. Ara la mare dona tambe classes d’espanyol. Durant les properes setmanes tenim previst acabar de donar forma a tot plegat i fins i tot potser començar cursos nous. L’escola es un exit, de moment tenim una quarantena d’alumnes, pero cada dia ve gent a informar-se, les demandes no paren d’arribar i de cara al futur espero que poc a poc podrem anar acceptant mes alumnes.
A l’escola hi tenim 1 sala per les classes d’alfabetitzacio (fins a 13 alumnes), una sala d’informatica on (si aconsegueixo mes ordinadors) hi podem fer classes de fins a 8 alumnes, un petit traster/cuina i un despatx. Si entreu al facebook del Drac Centcinc hi podreu veure fotos (espero).
Tot plegat, ha estat un mes molt mogut, pero el resultat no podria ser mes satisfactori. Ara es questio d’acabar d’arrodonir els detalls, donar els ultims records i seguir treballant intensament perque aixo continui funcionant.
Us demano perdo a tots els que m’heu escrit mails aquestes ultimes setmanes i no heu rebut resposta. Tan aviat com comenci a anar una mica mes relaxada em poso al dia amb tota la resta. No us preocupeu, que encara que no tingueu noticies meves no m’oblido de res: tot el que tenia previst moure aquests mesos a Burkina s’esta ja coent, pero a foc lent, a l’africana.
Us envio petons, abraçades i somriures, meus i de la mare, que he tingut la gran sort de tenir-la al costat al moment segurament mes clau des que vaig començar amb el projecte.
À bientôt!
Hola princeseta!! He vist les fotos i ets la millor crak que conec. Estàs fent una molt bona feina,segur que tota aquesta gent a qui estimes tant( i nosaltres sense coneixe’ls,també estimem una miqueta) no et deixaran marxar fàcilment quan arribi el mes d’abril!!
Un petonàs a la mare. I no la facis treballar tant!!! jeje
Ja pensaba que no ens volies explicar res mes del que estas fent.
Es un orgull molt orgullos tindre una filla fent el que está fent.
Pero aqui tambe et neceitem, necesitem saber com va el projecte, com et va amb la gent d’aui baix, (com et va amb t’amara), I feia tans dies que no en sabiem res que ens faltaba algo, no se que, algo, i ara ja ho tenim.
No tardis tant a explicarnos cosetes, val.
Una abraçada i un petonas.
T’estimoooooooo!!!!
Holaaaaaaaaaa!!!
Ja entenem que vagis estressada… tenir la mare tot el dia amb tu deu estressar una mica, jejeje!! Quina sort que té d’haver pogut compartir part d’aquesta aventura amb tu (a mi em fa enveja… enveja sana, eh! però enveja!)
I felicitats per l’escola… Saps, em recorda el començament de Xamfrà… Nosaltres també vam començar sent 16, després 25, després 48 i ara som al voltat dels 200!!! o sigui que vigila, que les coses quan estan ben fetes, i sobretot amb amor, creixen que ni te n’adones!!
Una abraçada des de Valls, d’una gordeta que ja té ganes de veure’t!
Hola noies Burkinianes,
és stupendo q la bona feina doni resultats… aquí, allí i allà on calgui!
una abraçada, petons i un gran somriure (arco iris, òbviament)