Y si me caigo… me vuelvo a levantar!
Nits de cabories, pensant fins on vull que arribi tot aixo, fins a quin punt ha d’arribar el meu compromis, sense ser capaç de decidir cap a on guiar els meus propers passos. I vet aqui que obres la porta l’endema al mati i et trobes la resposta que buscaves davant els ulls. A vegades, el mon es intelligent.
D’entrebancs sempre se’n presenten. Podem caure al terra i plorar. Podem caure al terra i llençar la tovallola perque tot es massa dificil. O podem caure al terra, aixecar-nos, mirar que es el que ens ha fet caure, i continuar caminant. A vegades un entrebanc es una oportunitat, i cal saber-la veure i saber-la aprofitar.
Avui us escric des de l’optimisme, des de l’emocio i des del somriure. Us explico perque.
En els darrers mesos he tingut algunes enganxades amb la ONG catalana amb qui vaig arribar a Burkina. Com sabreu, aquesta ONG te un conveni de collaboracio amb Reveillez-vous Bons Citoyens i es aixi com jo vaig arribar a treballar a l’associacio de discapacitats. Es a les installacions d’aquesta entitat local on jo he estat donant classes aquests darrers mesos, i per aixo, sempre els estare agraida.
A dia d’avui, pero, em trobo que aquestes enganxades amb la ONG catalana van a mes, i aixo, finalment, perjudica tant el meu projecte com l’associacio de discapacitats on treballo, cosa que em sembla inacceptable. No tinc ganes de guerres i disputes i, tot i que la ONG catalana no te dret a dir-me si puc treballar amb Reveillez-vous o no (jo puc ser simplement una segona entitat amb qui l’associacio te un conveni de cooperacio), mentre hi treballi soc susceptible de caure en batalles que no vull lluitar amb la ONG catalana. Per aixo, he decidit fer un pas mes i donar una forma mes concreta a aquest projecte. M’emancipo! :)
He llogat un local, al mateix barri on estic i a prop de l’associacio. Es aqui on a partir d’ara donarem les classes tan d’alfabetitzacio com d’informatica. A mes, el nou local ens permet augmentar el nombre de persones que es beneficia del projecte: fins ara disposavem nomes d’una sala i haviem de mirar d’encabir-hi totes les classes. Ara disposarem d’una sala gran, una aula d’informatica i una oficina. L’obertura del nou local es tambe interessant perque vol dir que no estem limitats a un collectiu de persones concret (en aquest cas, els discapacitats) sino que podem treballar amb tothom que tingui ganes d’aprendre.
Tot plegat suposa una bona inversio, pero amb la seguretat que tenim ara de que els cursos funcionen i sabent que tinc persones de confiança al costat que em serveixen de pilars per aixecar un projecte solid. Segurament, aquesta nova infraestructura suposara tambe canvis a nivell legal: m’haure de constituir com a associacio i tramitar papers i aquestes coses burocratiques que no agraden a ningu, pero no us preocupeu, la manera de treballar seguira sent exactament la mateixa.
I be, em sembla que resumidament, aixo es el que us volia explicar avui. Que comença una segona etapa, que jo renovo el compromis que tinc amb vosaltres i amb Burkina i que cada dia podem ajudar a mes gent!
Gracies per haver-me llençat entre tots cap a aquesta aventura unica!
Aixo nomes es el principi. A la feina! :)
Uooo! Molt bé, ja t’has decidit al final! Felicitats i ànims.
Petons!
Molt bé Judit!! Em sembla una molt bona idea. Agafa amb forces aquesta segona etapa. Ara ja no estàs amb la ONG catalana, però no estàs sola, que tens els teus aliats a burkina i a tots nosaltres desitjant que tot et surti genial! Molts bessitoos!!
Ets GENIAL!!!!!!!
M’agrada la teva iniciativa i saps que tens el meu suport.
En quan a la paparassa i coses legals, tranquila, d’aqui a deu dies tens tota una experta que et fara de secre, o del que convingui.
No l’hi diguis que t’ho he dit, jejeje.
T’estimo. petons.
Tu sempre tan valenta!! Endavant,ens tens a tots al teu costat!!
Petonets blanquets.
si senyora!
y si me caigo… me vuelvo a levantar :)
Ànims! I molta força en aquesta nova etapa! ;)
Qui t’ho havia de dir, eh !! tots els camins porten a Roma (o a Burkina) i ara resulta que faras el que volies fer des d’un principi, … mira tu el camí que havies de recorrer per arrivar-hi, “Caminante no hay camino, se hace camino al andar” i “si me caigo me vuelto a levantar”, endavant, endavant, endavant !!!
T’estimo, nasara ;)
HOLA JUDIT!!!!QUE COPIONA ERES….SACAS FRASES DEL LIBRO DE KILIAN….QUE NO ME ENTERE YO!!!! ES BROMA!!!
BUENA DECISIÓN….SI ANTES SABÍA QUE LO QUE PODÍA AYUDARTE IBA A IR DESTINADO EL 100% AL PROYECTO….AHORA SE QUE VA IR DESTINADO EL 120%. ERES VALIENTE COMO POCA GENTE Y…. SOLO TE PIDO CABEZA Y SERENIDAD PORQUE ESTÁS EN ÁFRICA Y TU SABES MÁS QUE NADIE LO QUE CUESTA UNA VIDA ALLÍ….Y AUNQUE YO LO SE MENOS QUE TU….TAMBIÉN LO SE. Y TAMBIÉN SABEMOS LO ENVIDIOSA Y MALVADA QUE PUEDE LLEGAR A SER LA GENTE POR DESPECHO E IRA….YA SABES….AUNQUE ESTÉ AQUÍ….SIGO SIENDO TU SOMBRA….Y UNA DE TUS AYUDAS EN OCCIDENTE. CUENTA CONMIGO Y PARA EMPEZAR…..TENGO TUS PUERTOS USB….NECESITO SABER CUANTOS….VES COMO EMPEZAMOS BIEN…..UN ABRAZOTE!!! Y CUIDA!!!
Hola Judith? Podries passar-me un mail per contactar amb tu? El meu és lcasadevall.efe@gmail.com.
Voldria fer-te una entrevista per a la Vanguardia. He demanat per tu a l’Aj de Valls i a gent d’allà. Entre uns i altres he donat amb el teu blog. Gràcies per endavant i felicitats per la feina ingent que portes a terme!
Laura Casadevall
Hola blanqueta emancipada!!!
Bona feina!
“Som decidits i afrontem les dificultats sense por”
L’antiga llei escolta deia alguna cosa així com: “el bon escolta xiula davant les dificultats”
O sigui que ja ho saps! Decidida com ets, superes i superaràs les dificultats, està més que demostrat. I la por és sana, sinó hi hagués por no es podria ser valent ni es podria superar res! I sinó, sempre et quedarà xiular.
Un petó!