Judit i Àfrica

19 d’octubre – 19 de novembre

La cantina comença a trontollar. La baixada d’assistència al curs de mooré s’ha notat i Nadine em diu que no li surten els comptes. M’assec amb ella i posem sobre paper despeses i guanys per veure què falla. Decidim deixar passar una setmana per veure si la cosa millora.

Malik ha fet molt bona feina buscant nous alumnes i els cursos tornen a funcionar bé. De tota manera Nadine segueix descontenta. Diu que la gent no compra i ho atribueix al fet que és discapacitada. Em diu que vol tancar la cantina. Decideixo que no ens podem rendir al primer entrebanc, així que m’implico al 100% amb la cantina per veure què està passant. Vaig al mercat amb Nadine, l’ajudo cada dia a preparar el dinar i surto a vendre jo. Tinc més feina que mai i per arribar a tot em veig obligada a reduir el nombre d’hores dels cursos d’anglès, espanyol i informàtica.

Una setmana després de sortir jo a vendre el menjar s’ha girat la truita. Una blanca venent menjar no es veu cada dia i de seguida córrer la veu. Demano a Saidou, el fuster, que construeixi un petit “angar” per tenir ombra, i així la gent que ve a comprar pot menjar allà mateix sense evaporar-se sota el sol africà. La cantina comença a funcionar molt bé, a més, les classes d’alfabetització estan plenes cada dia, els alumnes nous s’ho prenen molt seriosament i sembla que tot comença a rutllar.

També demano a Saidou que revisi tot el mobiliari de l’associació i repari totes les taules i cadires que ballen o estan trencades.

Proposo a l’associació d’iniciar un sistema de micro-crèdits. Molts membres de l’associació que treballen es troben amb el mateix problema: tenen les butxaques buides, amb la qual cosa no poden comprar material (ja sigui fusta, teles…) i per tant només poden treballar per encàrrec i cobrant per avançat. Faig una prova pilot amb Saidou: li deixo 20000F i li demano que fabriqui tants tamborets com pugui amb aquests diners. En surten una dotzena i els exposem al carrer, al costat de la parada de vendre el menjar. En dos dies es venen tots els tamborets, Saidou em pot tornar els diners i en treu un bon benefici.

Decideixo destinar doncs 40000F a micro-crèdits i acordem que han de tornar un 10% més del que agafin. Edito un formulari de sol·licitud on s’ha d’especificar a què es volen destinar els diners, com els pensen tornar, i fixem un termini per tornar-los. Com que no hi ha gaires diners fem una “llista d’espera” seguint l’ordre en el que entren les sol·licituds. Tots els membres de l’associació tenen dret a demanar-ne, però tots els projectes que es presenten han de passar per la meva supervisió i sóc jo qui decideix si el projecte em sembla que funcionarà bé i si podran ser solvents. Els propers mesos anirem veien si la cosa funciona.

El dia 15 de novembre caic malalta i em veig obligada a tornar a Catalunya per tractar-me. Abans de marxar parlo amb Nadine i Malik i els demano que continuïn amb els cursos d’alfabetització i amb la cantina. Em comprometo a fer-los arribar els diners a final de mes.

Posted in Memòries by judit on December 1st, 2011 at 14:21.

1 comment

Previous Post:   Next Post:

One Reply

  1. on The Well at Five Points is re-opening on August 30th.deb in raleigh on North Raleigh relaly needed Sola Cafe! It’s clean and homey and get the TANGERINE AND GINGER ICED TEA.


Leave a Reply