I quan arribi el fred…
Els llavis tallats. L’olor d’hivern que surt del petit pot de crema de cacau que vaig comprar a Londres en el meu primer ‘viatge’ ara fa 7 anys, i que m’ha acompanyat sempre des d’aleshores. Es sorprenent com coses tan insignificants com una crema de cacau poden arribar a formar part de la nostra identitat. El pot esta gairebe buit, i em pregunto que sera de mi quan me n’emporti l’ultim tast als llavis.
El Ximo va marxar el dimecres i amb la seva marxa arriba tambe el principi del meu final. Intento concebre com m’ho fare per marxar. Per dir adeu a Mounira. Per donar una ultima abrasada. Per allunyar-me de nit dins el taxi d’Ousmane del que avui es la meva vida, per veure sortir el sol una vegada mes en un altre planeta, llunya i parcialment desconegut, que es diu Europa. Si, encara queden uns mesos, no cal atabalar-se, pero nomes de pensar-hi se m’omplen els ulls d’aigua amb sal. Que m’espera en un mon on, a diferencia d’aqui, no es pot ignorar l’estupid engranatge d’una societat podrida per l’avaricia i la cobdicia? Malauradament cada dia veig mes clar que no hi ha solucio, que l’unic que podem fer es lluitar per tendir a una societat utopica, sabent, pero, que tots els nostres esforsos seran enva.
Sento el meu cap bullir. Tandebo pogues realment fer alguna cosa. Tandebo pogues fer veure al mon el que veig dins el meu cap. Tandebo… poguessim deixar de ser humans…
T’hi esperem NOSALTRES i estic segura que en aquest món tan horrorós on ens toca viure hi trobaràs el teu lloc i també hi podràs ser FELIÇ!!! No ho dubtis!! MUUUAAAA
Judit, jo també tinc un pot de crema de cacau de fa molt de temps… ja te’l deixaré si se t’acaba el teu aquest hivern. I sinó, te’n regalo un, que no serà el mateix, però també t’acompanyarà…
Com diu ta padrina, aquí ja t’estem esperant… veuràs sortir el sol amb nosaltres (o millor pondre’s, sinó ens haurem d’aixecar massa aviat!)
T’estimo!
Jo no vull deixar de ser persona humana i porto tota la meva vida creient i lluitant per un món mundial millor en el que hi capiguem les bones persones… utopia? possiblement!
En la meva ingenuïtat sento que si, tot i viure en aquesta societat podrida, em mantinc en els meus principis de generositat i netedat potser puc sobreviure, oi?
Sigui com sigui t’estimo, t’admiro i t’enyoro
Hola Tuit, es cert tot el que dius, però no és cert que no es pugui canviar, poc a poc, ja ho sé, massa a poc a poc, hi ha molts interesos creats però tots hi posem el nostre granet de sorra, tots els que creiem que un món millor és possible. No podem desesperar-nos ni llençar la tovallola, ni donar-nos per vençuts, potser per un mòn diferent però no podem caure en dir que tots els esforços seran enva, no es cert. Diguem idealista i sommiadora si vols, però les bones persones tenen molta més força que els diners, que son els que ara mouen el món i crec en la solidaritat, en la generositat de cor, en la bondat … utopia? potser, però cada vegada som més els que volem un món millor i no es pot defallir i no ens podem donar per vençuts, s’ha de seguir lluitant, s’ha de seguir caminant. No deixis mai de lluitar pel que creus i no deixis mai de ser humana.
Be cuqueta ja he filosofat una miqueta, i ara … vull dir-te
que tots els canvis son difícils però si vols aquí també et podras anar a dutxar sota les estrelles (això sí, t’hauras d’esperar uns mesos perquè ara et quedaries glaçada de debo) i estic segura que podras trobar la manera de seguir el teu camí i seguir lluitant pel que creus. Aquí hi ha molta feina a fer si vol canviar el món.
Ara que acabo de parlar amb tu, ja veig que el teu estat anímic és bo i que no et dones pas per vençuda i que en el fons tu també creus en les utopies i aixó m’agrada, així que per avui només em queda dirte, bona nit videta, cuidet molt, t’estimo, i … fins aviat, jejej :)
I quan arribis al fred, ben tapadeta !!! :) petonets
IMPRESIONANT JUDITH!!!! ET PORTARÉ AL FEBRER AMB EN XAVI A LA GALA DEL TRIATLÓ A MADRID….AQUEST ANY EM ACONSEGIT SER PRIMERS DEL RANKING NACIONAL. TRUCA´M QUAN ARRIBIS A CASA PERQUE TINC UNA PART DEL PREMI PER DONARTE-LA EN PERSONA.
GRACIES PER SER COM ETS, EN 2012 VULL COMPARTIR PART DEL TEU PROJECTE I PODER-TE AJUDAR BE DESDE AQUÍ O BE A L´ÀFRICA.
UNA ABRAÇADA JUDITH!!!