Judit i Àfrica

Gotes d’euforia calmada

Avui he despertat victima d’una felicitat aliena a mi. Secrets tan secrets que potser mai seran pronunciats en veu alta pero que viuen dins meu. Desitjos de grandesa, d’una grandesa petita i facil, d’una grandesa que nomes la mort en persona podria robar-me. Saber la sort que tinc. Avui, cap lletra m’es extranya, i tots els perques que durant anys m’han perseguit choquen de cop i volta amb la seva resposta: per cuidar, per estimar, per protegir i regalar somriures.

Algu un dia ja fa temps em va parlar de l’amor fraternal i jo no vaig entendre res. Ara, pero, la veritat viu a flor de pell i aquelles paraules buides no necessiten de res per mostrar la seva personalitat, son tan fortes i tan reals que han esdevingut simplement part del meu ser.

6 mesos per que s’ensengui una nova llum, o mes ben dit, per veure una nova llum que ja avui impregna de vida l’aire que respirem.

Tinc dret a estimar tant?

Gracies pel regal, intentare saber-lo viure intensament.

Posted in Blog by judit on October 26th, 2011 at 19:00.

4 comments

4 Replies

  1. Montse Oct 26th 2011

    Ostres Judit,M’ENCANTA!!!! Com t’ho fas per expressar els sentiments d’aquesta manera tant bonica.
    Tots ens sentim així i tu ho expresses per tots.
    Tu ho has dit, és el millor regal que ens podien donar i sí, tens dret a estimar tant i més,tal com nosaltres t’estimem a tu.

  2. Tuit, t’estimo.

  3. dret a estimar?
    jo estimo – tu estimes – ells estimen…
    gaudim la tendresa, la vida, el somriure
    i de vegades plorem
    patim una barreja d’alegria, emoció, enyorança… i ens regalen il·lusió

  4. Mireia Oct 28th 2011

    Gràcies Judit, per ser la meva germana. Espero saber estar a l’alçada.

    Jo no sabria expressar tot això que dius, i tot això que sentim. Gràcies per descriure-ho. Us prometo que jo ho sento en primera persona… Les contradiccions són constants, i les preguntes em bombardegen. Però un somriure interior viu en mi, mai més ben dit, i poc a poc posa a lloc totes aquestes sensacions i sentiments. Suposo que la vida no està feta per entendre-la, sinó per viure-la intensament, i això és el què ens toca fer… a tots!

    T’estimo; i no et preguntis si tens dret a estimar, fes-ho tal i com ho sentis.


Leave a Reply