Judit i Àfrica

La enfermedad materialista

“Estamos obsesionados con las cosas, con los alimentos, con los objetos; con la lucidez y la libertad debilitadas; tentados de pasar a otra cosa cuando aparece un problema: ir a ver si ha entrado correo, si hay algo para comer, o ir de compras para cambiarme las ideas; centrados en nosotros mismos, y finalmente, estresados, frustrados, siendo desdichados y dependientes, sin comprender nada de nosotros mismos. Y hundiéndonos de nuevo en las malas respuestas que nos tienden los comerciales: consumo para curarnos…

Debemos ser cosncientes de que la profusion que nos rodea es debilitadora: disminuye nuestras capacidades intelectuales y afectivas. Canaliza nuestras energias hacia lo inutil y esteril. (…)

Esta profusion de objetos, actividades y posibilidades que parece ser una riqueza puede, de hecho, desembocar en una deconstruccion de nuestras capacidades mentales, por exceso de estimulacion, dispersion y robo de atencion. EL materialismo nos impide practicar estados de concentracion; reflexion e interiorizacion mediante el zapping (multiples elecciones y sin esfuerzo), mediante el acceso a actividades de nula implicacion interior (videojuegos, musica). Estamos sometidos a robos continuos de atencion: publicidad en los espacios publicos y durante las emisiones televisivas, interrupciones de correos electronicos, telefonos, sms. La publicidad nos hace creer que se trata de vinculos, para asi vendernos maquinas que supuestamente crean relaciones. Pero, en cierto modo, se trata de cadenas de vacio. (…)

El resultado es una simplificacion inutil del pensamiento, y un empobrecimiento. No se trata de que lo largo i complejo sean simpre ricos, pero a veces son necesarios. Y lo peor es esa fea costumbre de no fijar el pensamiento; ni muscular la concentracion, convirtiendonos en seres psiquicamente inestables y agitados, minusvalidos de introspeccion y reflexion (aunque solo fuese un poco) profunda.”
                                                                                                                     Christophe André

Posted in Blog by judit on October 10th, 2011 at 19:03.

9 comments

9 Replies

  1. Hola reina preciosa, uff quanta rao te aquest Christophe !!
    Anava a preguntarte si tot va be, però esta clar que et preocupes molt i molt de transmetrens sempre bones sensacions i els mals tranguls tels guardes per tu, que també en deus tenir.
    Ara estava pasant pel meu cap la pregunta
    Però tu estas be? .. i tambe la teva resposta “Si, si, mama no et preocupis que jo estic molt be”, i me n’adono que aquesta és una resposta comú a la familia, i m’heu provocat un somriure i una llagrimeta. Que bleda que soc!
    Be cuide’t molt i molt, i ja ho saps la vida també està plena de grates sorpreses. T’estimo.

  2. pozi Pili… mamá no te preocupes por mi que yo estoy bien!

    Tuit, una abraçada ben forta i somriures arc iris per tutti

  3. Mireia Oct 21st 2011

    Judit, ningú s’atreveix a comentar això que vas penjar… Jo m’ho he llegit vàries vegades, hi estic d’acord, però és tan profund que no tenim res a dir… o no podem dir res, jeje!
    Apa, cuida’t molt…. i els altres, animeu-vos a dir coses, que sinó és avorrit!

  4. Montse Oct 21st 2011

    Ostres,la Mireia té raó; jo fa dies que m’ho llegeixo,miro els comentaris,veig que ningú diu res,i penso,a tothom li deu passar com a mi:Quanta raó,però no sé què dir!!
    El que sí que et dic és: T’ESTIMO

  5. Mireia, gràcies per ajudar-nos, quanta raó!
    Això Judit, que aquí estem, encantats de saber de tu, i realment ens has deixat encantats i sense paraules.
    Un petó bonica!

  6. “minusvalidos de introspección y reflexión”… “con la lucidez y la libertad debilitadas”…
    aconseguir estats de reflexió, introspecció, interiorització… és més difícil que deixa’ns portar pel zapping massiu…
    en qualsevol cas no cal esperar aconteixements extrems per viure i estimar com cal!
    Gràcies Tuit (de fet jo vaig escriure una parrafada stupenda i aquest xisme em va dir q no me la penjava (no li devia agradar))
    Petonarros a tutti!!!

  7. Es un privilegi entre les diferents ofertes de les arts, modificar la consciència de la gent i fer palesa la “bellesa” d’aquesta realitat profunda. 
    És un valor positiu que se li ha reconegut sovint, en el curs de la història i que, enmig de la crisi actual dels valors i dels costums, alguns artistes creuen que la societat necessita recuperar urgentment “de forma adequada”.
    Tu ens ho fas amb aquestes reflexions tan profundes.

    Aquest és un dels poemes del poemari de denuncia ” Tensant el vers” hi participo amb dos poemes.
    Fa lleig, és de la Teresa Serramia, a mi m’agrada, desitjo que a tu tambe t’agradi.

    FA LLEIG

    La fam. Fam de què. 

    Diuen que hi ha nens que fan de mal mirar:
    el ventre sortit. Els ulls, 
    com dos interrogants incòmodes.
    Fan lleig, no trobes?

    Al primer món no passa res de tot això.
    En tot cas ho tenim ben amagat. Fa lleig. No trobes?
    Som feliços al primer món, cap problema!
    Avortem. Ens divorciem, ens barallem.
    Ens destruïm. Fabriquem armes nuclears.
    Ves!, hi ha qui es suïcida, cosa de no-res.
    Per distreure’s.
    La fam. Fam de què.

    -fam de tot.

    (Teresa Serramià)

    Judit viu la vida i sigues feliç
    Avant, fins un altra

  8. Ospe, Mireia, com ens has esperonats a tots eh!
    Jaume … guapíssim el poema, però ens agradaria llegir-ne un de teu, diguem atrevida…, però per demanar que no quedi.
    Petonets a tots/es.
    Val Judit, val per tu dues parauletes … te les imagines oi?
    doncs aixó.

  9. i no son “doncs això” les dues paraules eh! :)


Leave a Reply