Judit i Àfrica

con 100 canones por banda viento en popa a toda vela…

Doncs si. Van passant els dies, les setmanes i els mesos, i ja estic mes aprop de tornar a ser a casa que no pas de l’ultima despedida!
Aqui tot molt be excepte perquè no queden mangos… ja veieu que no tinc gaires coses per queixar-me (que sempre és bon senyal).
Avui estic de trasllat, aixi que a partir de dema comensa una nova etapa a Ouagadougou. La casa de la ONG esta molt i molt be, pero te dos inconvenients a) es cara i b) esta molt i molt be. Si si, ho heu llegit be. I es que una de les coses que buscava al anar-me’n a l’Africa es un estil de vida mes auster, amb suficient per cobrir les necessitats basiques i no massa mes. Aixi que a partir d’avui viuré a l’africana, pero a l’africana de veritat: agafant aigua del pou amb la galleda per dutxar-me cada mati, cagant (amb perdo) en latrina, i tenint tota la meva vida entre quatre parets, amb uns 10 o 12m quadrats. A part de l’experiencia, que estic segura que sera enriquidora (encara que no se quan de temps aguantaré), aixi podre estalviar i invertir els diners en coses mes interessants, perque passare de pagar 50000CFA/mes a pagar-ne 8000…
I be, aixo es el mes destacat d’avui. La resta tot be. Els cursos segueixen i la cantina sembla que comensa a donar beneficis.
Be, per avui us deixo aqui. Nomes que sapigueu que aquest cap de setmana he pensat molt molt en vosaltres i que jo tambe he pedalejat. Una abrasada i fins aviat!

Posted in Blog by judit on September 25th, 2011 at 18:54.

10 comments

10 Replies

  1. Montse Sep 25th 2011

    Ostres nena,tu sempre tant valenta!! Ja t’ho he dit: renta’t el culet amb paper,eh!! a veure si quan vens per Nadal estas tan Africanada que no et recordaras de seure al WC…!!
    Una mega abraçada i que et vagi molt bé la nova vida africana. T’ESTIMO.

  2. Mireia Sep 25th 2011

    Que guai!!! Llegir aquesta aventura em provoca un somriure gran, perquè penso que te’n sortiràs perfectament… és com si poc a poc anessis explicant coses que aquí poden semblar ben estranyes, però a mi em semblen tan naturals venint de tu. I per això em fan somriure, i pensar “és que tinc una germana única al món!”
    El Xavi diu: “Déu ni do!”

    Vols dir que ja estàs més a prop de tornar?? Encara queden molts dies, i de fet, vens de vacances, que després tornes a marxar. Aquí també tenim ganes de veure’t, que a casa et trobem a faltar una mica :)

    Naltros també hem pensat molt amb tu aquest cap de setmana. Ja t’ho explicarem amb calma (segur que la mare et truca ràpid per explicar-t’ho, jejeje!!)

    Cuida’t molt, una abraçada i un petó (africans! jejeje!!)

  3. Hola Tuiteta ! hauria de dir que cada dia hem sorprens més, però la veritat és que no em sorpren, ets única tal com diu ta germana, és clar que ets la seva única germana :)
    Ara li hauria de dir a la Mireia que ja et vaig trucar ahir a la nit desprès de saber que ella ja havia arribar a casa, i també l’altre dia al vespre abans de marxar, però no li direm oi? que desprès es fot de mi. De tota manera totes dues sabem que li encanta que ho faci, i que si no ho fès no seria jo i ella no podria riures de mi. Ja se sap, som així a casa nostra, … i que, que hi vols fer? a mi m’encanta ;)
    Avui no escriure gaire, que estem cansats i demà hi ha matines, així que et deixo fins una altre ratet.
    A per cert, … ho saps oi? … jejeje, ho has endevinat. molts petonets cuqueta.

  4. Tuit… t’estimo!

  5. Mireia Sep 26th 2011

    Jajajajaja!!! Gràcies per ser com sou, totes dues!

  6. Mireia Sep 26th 2011

    …no corta el mar sino vuela un velero bergantín!

  7. Montse Sep 30th 2011

    Avui he pensat molt en tu!!! Recorda’t que vam quedar demà,eh!! T’ESTIMO

  8. Mireia Oct 4th 2011

    Vagel pirata que llaman, por su brabura el temido…
    en todo mar conocido, de uno a otro confin!

  9. Judit Oct 6th 2011

    Jo mel se de quan tel vas estudiar tu, mireia…! :)

  10. Mireia Oct 7th 2011

    Jejeje!! Crec que ens el vam estudiar tots a casa. Diria que és l’únic poema que em sé de “carrerilla” (feia 6è d’EGB!) Quina gràcia que te’l sàpigues de llavors… tu tenies 7 anys!!!! :)


Leave a Reply