Judit i Àfrica

Coses que preferiria no viure/veure

Durant 2 setmanes tenim 1 metge i 2 infermers espanyols que fan visites gratuïtes a l’associació, tant per als membres com per a la resta de gent del barri.
Arriba a la consulta una noia jove amb una nena de 6 mesos, la Djamila. En una setmana li ha surtit un bulto al coll, que va des de sota l’orella fins a l’espatlla. La mare plora. Està desesperada perquè no la pot portar al metge: el pare les va abandonar i ella no té mitjans per pagar la consulta. L’Isabel, la nostra metgessa, intenta tranquil·litzar-la però després de visitar la petita insisteix que se l’ha de portar de seguida a un hospital. A l’Isabel li preocupa que el bulto li obstrueixi la via respiratoria i s’ofegui perquè creix molt molt de pressa. Ara la mare de Djamila ha deixat de plorar. Em mira als ulls, apreta les dents i empassa saliva. Jo miro al Ximo i a l’Isabel i els dic “si s’ha d’anar a l’hospital anem a l’hospital, no?” “qui ho pagarà?” pregunta l’Isabel. “Això ja ho pensarem després, ara és més important la salut de Djamila”. Així que truquem a l’Ousmane, el taxista, que de seguida ens ve a recollir i ens porta a l’hospital.
Urgències de pediatria. Ens assentem en un banc. Després d’una estona sense que ningú ens pregunti perquè som allà, parem un metge i li expliquem. Ens fa passar de seguida a una sala de consulta. Comença a escriure amb la característica lletra inintel·ligible dels metges i m’allarga un paper ple de gargots. “I això?” pregunto. “La prescripció”, em diu. “Aquí a la vora hi ha una farmàcia. Heu de comprar uns guants i un termòmetre”. Miro a Ousmane, al metge i un altre cop a Ousmane amb cara d’incredulitat. És una broma?? No, no. Ningú riu. Agafo el paper de merda i me’n vaig a la farmàcia amb el Ximo mentre Djamila i la seva mare tornen al banc de la sala (o més ben dit passadís) d’espera.
A la farmàcia hi ha cua. Quan per fi aconseguim que ens atenguin, resulta que no tenen canvi, així que hem de sortir i espavilar-nos per canviar el bitllet que tenim, perquè sinó no ens venen res. Aconseguim els diners, el termòmetre i els guants i tornem cap a l’hospital.
El senyor metge ens veu arribar, ens fa entrar i comença a escriure una altra vegada. “Mira”, em diu, “és divendres i ja és tard (la 1 del migdia) així que millor que torneu dilluns”. Em dóna una recepta per comprar paracetamol (gràcies) i antibiòtic (sense haver-se ni mirat a Djamila) i m’assenyala el camí de la porta. “No penses fer res?”. “ Us puc fer els papers per fer-li una anàlisi i una prova, i si els hi podeu fer avui i venir el dilluns ja amb els resultats, ja haurem avançat”. Ara sóc jo qui s’aguanta les llàgrimes, apreta les dents i empassa saliva. El metge molt amablement em fa entendre que per molt de cul que m’hi posi, la visita s’ha acabat. Així que sortim de l’hospital sense dir res, Djamila ara adormida als braços de la seva mare sense saber que viu en un país de merda amb un sistema sanitari de pena i que això podria costar-li la vida.
Passem la tarda del divendres amunt i avall per aconseguir les anàlisis (es clar, a l’hospital no en fan, s’ha d’anar a un laboratori privat perquè te les facin). A la tercera clínica finalment aconseguim les proves. Comprem l’antibiòtic a la farmàcia, dinem i ens acomiadem de la mare de Djamila. Fins dilluns.
És així de trist. Enlloc d’aconseguir que la mare de Djamila respiri tranquil·la per la seva petita, només hem aconseguit ser 2 més els que apretem les dents i empassem saliva, amb perdó, en aquesta merda de món.

Posted in Blog by judit on July 10th, 2011 at 18:33.

23 comments

23 Replies

  1. Pell de gallina !! m’imagino que el cap de semana se us ha fet molt llarg, però pensa que dilluns la visitaran i estic segura que tot anirà be.
    Ja sé, ja sé el que em diràs, però pensa que poc a poc i amb gestos com els vostres el mon esta canviant.
    Ànims reina, i un petó per tu i un altre per la Djamila i la seva mare.

  2. Gisela Jul 10th 2011

    Ostres…. em sumo a l’apretada de dents, i l’empassada de saliva mentre m’aguanto les llàgrimes….
    Judit, desitjo que tot acabi amb un final feliç…
    Una abraçada molt gran i gràcies, gràcies per fer el què fas i estar on estàs… segur que com et diu la Pili, amb aquests gestos poseu els vostres granets d’arena per, si no canviar-lo, millorar el món en el que ens ha tocat viure, i que hi ha personatges que només aconsegueixen espatllar.lo… buf!
    Molts ànims i molta força!!!!

  3. Mireia Jul 11th 2011

    Ànim, Judit!

    No podem canviar el món d’un dia per l’altre, i res és com ens agradaria. Ser ferm i lluitador no és gens fàcil. Has triat el camí dur, però el camí que creus que és el bo, i això no t’ha de fer desesperar. El camí fàcil és deixar-se vèncer per la impotència. El camí bo és el què ens fa patir, el què ens fa veure i viure tantes coses que no ens agraden, que ens indignen i que ens malmeten d’alguna manera per dins, però la força de saber que estàs fent les coses ben fetes ha de poder reparar aquestes sensacions per seguir lluitant i tirant endavant en aquest camí que has triat, encara que no sempre té els resultats que volem.

    Em tens al teu costat, abraçan-te i dien-te: tot això val la pena, ets una persona extraordinària. No et rendeixis, no et deixis vèncer!

    T’estimo.

  4. Judit, et toca fer el cor fort! És dur, molt dur! però compta amb tota la nostra força, amb tot el nostre coratge (ja sé que en tens, però quan creguis que no en tens prou, compta amb tots els que estem donan-te la mà, apretant les dents i empassant la saliva amb tu) gestos com els teus són els que ens fa creure que aquest món val la pena.
    Ets fantàstica, molta força!
    Jo també t’estimo princesa.

  5. Montse Jul 11th 2011

    Ostres,ostres… Aquest país on vius no és tan diferent del que vivim nosaltres en temes de sanitat!! Entre llàgrimes i apretant les dents confio que tot anirà bé i la Djamila se’n sortirà i li podràs fer un”axuxon” de part meva.
    No defalleixis,estàs fent una gran feina i cal seguir lluitant dia a dia.La vida és un recorregut ple d’obstacles i entrebancs que hem d’anar esquivant i superant.Se’ns posen davant perquè n’aprenguem,perquè aquí hem vingut a aprendre,de vegades amb probes que costen de superar,però amb la força que ens surt vés a saber d’on,sempre guanyem.
    Ànims guapíssima,T’ESTIMO.

  6. Gràcies Tuit, Nanit. T’estimo.

  7. Ma dit la mare que ja han operat la Djamila, espero que tot hagi anat bé. Segueix aixi, es un orgull se el teu Pare.

  8. Pels que aneu traien el nas per aquí, i com que no sabem quan las Judit es podrà tornar a connectar, us faig saber que la operació ha anat molt be, i la Djamila ja és a casa amb la seva mare, rebent tot el suport que li poden donar la Judit i els seus companys !!

  9. Mireia Jul 14th 2011

    Avui se’ns ha enxamplat una mica el cor, oi? :) que està cansat d’estar tan arrupit…, però no sap estar de cap més manera.
    Gràcies Tuit!

  10. Ja no apretem les dents! i com diu la Mireia se’ns ha enxamplat el cor.
    Un petó molt fort.
    Cuida’t molt i pensa a respirar i somriure.

  11. Montse Jul 14th 2011

    Buff!!!! Que bé! Gràcies Judit,estem orgullosos de tu!!! :-)

  12. Macos!
    Si, gracies a deu, al final tindrem historia amb final felis :)
    Dilluns van operar a Djamila. Tot va anar molt be, i ara estem esperant els resultats de l’analisi d’aquesta cosota que li van treure per assegurar-nos que el tractament que li han donat es bo i que no li tornara a sortir. Dilluns ens sabrem alguna cosa.
    Djamila ja es a casa, i cada mati a 2 de 8 anem a l’hospital a fer-li les cures. Si tot va be, a partir de la setmana que ve ja li podrem fer nosaltres a l’associacio (jo i el Ximo hem fet un curs intensiu d’infermeria aquests ultims dies).
    Gracies a tots pel suport, de part meva i de la mare de Djamila, que esta encantada de rebre tantes abrasades enviades des de Catalunya :)

    Petons!

  13. Montse Jul 15th 2011

    Quan l’Anna acabi Medicina podreu posar una consulta. Però encara ha de ploure una mica!!! Je,je!!
    Us envio un “axuxon” molt fort per totes tres. Muuuaaa

  14. Judit… t’estimo

  15. Tot be? fa dies q no escrius, et trobem en falta!
    una abraçada

  16. Tuit!
    Això, que fa molts dies, encara bó que la mare ens va passant el “parte”, però ens falten les teves paraules. Un petó molt fort!

  17. Montse Jul 29th 2011

    Com va guapa??? Et trobem a faltar,escriu alguna coseta!!
    T’han servit els puzzles?? Per Nadal pots fer una altra comanda,ja ho saps!
    T’estimem.Muacsss!!!!!!

  18. Hola wapíssima !! O estas molt enfeinada, o és que l’internet no va, tot i que sabem que estas be, per aquí se’t trova a faltar. Un petonet.

  19. Judit Aug 1st 2011

    Per aqui tot be. Dema actualitzo i us explico cosetes.
    Petons a tots i totes :)

  20. Ostres Tuit,
    T’enyoro molt! ja ho sé, ja ho sé, deus estar molt liada, no tens els mitjans adequats, però… punyefla, com trobo a faltar saber de tu!.
    Un petó molt fort. ( i un altre del Carles)

  21. Kudos! What a neat way of tihkning about it.

  22. uZP1Fh ccwvxfhyaruw

  23. XH2mM6 , [url=http://ionzemofofle.com/]ionzemofofle[/url], [link=http://upzkwwmkwhnj.com/]upzkwwmkwhnj[/link], http://iuctibobcmjm.com/


Leave a Reply