Judit i Àfrica

Tornada a una normalitat anormal

A poc a poc i lluny de casa segueixo amb la meva feina. En aquests moments és un pal ser tan lluny, però per sort la feina recompensa i m’ajuda a no enyorar-vos tant.

Aquesta setmana tenim una noia de Valencia que està aquí 15 dies i hem aprofitat que som 3 per poder fer més feina. Hem començat a fer visites a domicili per parlar amb tots els membres de l’associació. El registre de membres que tenim és el que es va fer quan es va engegar aquest projecte ara fa dos anys, i es clar, hi ha gent que ha deixat de venir i hi ha molta gent nova. Així que amb “l’excusa” d’actualitzar i verificar que les dades que tenim estan bé, podem parlar amb cada membre (són més de 130), saber perquè han deixat de venir els que han deixat de venir, i preguntar-los quin tipus d’activitats li interessaria que oferissim a l’associació. Amb això han sortit moltes idees, sobretot de cursos de formació, i ara és qüestió de trobar la manera de posar-les en pràctica.
A més, aquestes visites ens serveixen per conèixer cada cas en particular i per poder ajudar millor a les persones que ho necessiten. Ahir, per exemple, vam conèixer en Saidou Ouedraogo, que té el braç esquerre amputat. Ara té elefantiasis a la cama esquerra i necessita una intervenció que no es pot permetre. De seguida li vaig dir que intentaré que la ONG li pagui l’operació, però si per alguna cosa no ho vol fer, he decidit que destinaré 150€ del projecte a pagar-li. En podeu veure una foto al facebook del Drac.
I de moment ja n’hi ha prou, un altre dia més!